Valentí Gómez i Oliver: A la manera d'en Borges


   Dibujo: "Roma", deValentí Gómez i Oliver

A la manera d’en Borges

Tries els mots de forma ben precisa
i et plau de ser excels solista,
viu somniador d’allò tostemps actiu,
el símbol, de la música divisa.

Pensà el grec que el pas del temps encercla
l’instant que s’emmiralla al fons del riu;
hom de vegades plora o bé riu
mentre l’atònit rostre fuig en cercle.

El temps, lluent taüt de somni i joc,
mut acomboia d’art l’immortal obra,
filtre subtil falsies lliura al foc.

L’espai, immens, en créixer tan content, 
de la complexitat el seu cor obre
i als déus escriu senzills versos d’argent.

Valentí Gomez i Oliver.
del llibre: Invocacions, escrit amb Miquel de Palol; Ara Llibres, (Amsterdam), 2007; VII capítol, "Fortíssimo, Per amor a l'art", p. 135. 

A la manera de Borges

Eliges bien precisas las palabras,
con placer de solista excelso, vivo
soñador de lo activo para siempre,
el símbolo, divisa de la música.

El tiempo, con su paso, pensó el griego,
cerca el instante que refleja el río;
se llora a veces, y también reímos,
y escapa el rostro, en círculos y atónito.

El tiempo, ese ataúd de sueño y juego,
es del arte inmortal cómplice mudo,
filtro sutil falsías echa al fuego.

Feliz de inmensidad, abre el espacio
en la complejidad su corazón:
simples versos de plata da a los dioses.

Valentí Gómez i Oliver. 
del libro: Invocaciones, un laberinto literario escrito con Miquel de Palol, versión castellana de Justo Navarro, Ediciones Península, 2008; VII “Fortissimo, Por amor al arte”, pág.191.

El penúltimo infierno de Borges

2 comentarios:

  1. El tiempo, Heráclito, Quevedo y el gran Borges... !Magnífico soneto homenaje!

    ResponderEliminar
  2. Negar la sucesión temporal, negar el yo, negar el universo astronómico, son desesperaciones aparentes y consuelos secretos. Nuestro destino (a diferencia del infierno de Swedenborg y del infierno de la mitología tibetana) no es espantoso por irreal; es espantoso porque es irreversible y de hierro. El tiempo es la sustancia de que estoy hecho. El tiempo es un río que me arrebata, pero yo soy el río; es un tigre que me destroza, pero yo soy el tigre; es un fuego que me consume, pero yo soy el fuego. El mundo, desgraciadamente, es real; yo, desgraciadamente, soy Borges. (Jorge Luis Borges)

    ResponderEliminar